Tant de tombar estaques,
tants cops de destral.
Diguem no, crid�vem.
Quasi tot est� igual...

Si m�s no, si m�s no,
hi ha patriotes a la pres�,
gent que lluita de deb�,
cremada per la repressi�.

I la gent a casa seva
mirant concursos al televisor,
a veure si surt el cotxe
o si els toca algun mili�.

Vivim en el tros del m�n
m�s emmerdat que hi ha.
Fums, pudors, nuclears,
per� a la gent tant li fa.

Ning� no s'immuta,
ning� mou el cul,
i quatre fills de puta
van omplint-se el bagul.

En el camp de Tarragona
vivim damunt d'un polvor�.
Defensem l'aire i la terra,
que, aqu�, ens hi van parir!

Oh, trist rac� d'aquest Mediterrani mort!
Oh, trist rac� d'aquest Mediterrani mort!
Desperta't, espavila't!
Que ara �s el teu torn!

I ara Barcelona
pels jocs la netejaran,
i tot el que no sona
aqu� baix ho portaran.

Manguis i xori�os,
fora de la capital.
I aqu� en quatre pisos
fotran aquest personal.

Putes, putes Olimpiades!
Bombes, petardos al 92!
Barna s'end� les medalles,
i aqu� les escorrialles.