Tarragona m'esborrona, Constant� em fa patir!
Anava cap a casa despr�s d'haver pencat.
Hi havia un cotxe a les fosques, hi havia un cotxe aparcat.
Si no fos perqu� cada dia me'l trobo sempre all�,
diria que �s una parella fotent-se el bacall�.
Per� no ho �s (no ho �s!),
no ho �s (no ho �s!),
per� ning� no em vol fer cas
quan els dic que la gent que hi ha all� seient
s�n ionquis que s'estan xutant.
Tarragona m'esborrona, Constant� em fa patir!
Sortia de la feina i volia fer un cigal�.
Vaig trobar la meva penya, em vaig seure al meu rac�.
Gaireb� eren les dues i el Miquel volia xapar.
La nit era molt tranquil�la, quan de sobte alg� va trucar.
Qui deu ser? (no ho s�!).
Qui deu ser? (no ho s�!).
Qui pot venir a molestar?
Vaig clitxar aviat que els uniformats
tenien ganes de sarau.
Tarragona m'esborrona, Constant� em fa patir!
Pont del Diable, carrers de la part alta, Francol� brut i encongit,
al obrir la porta, cortines que es mouen, quan arribes a les sis.
Camp de Mart, petroqu�mica, turistes i Maginet;
el mol� de l'horta, el bassal, les forques i els pagesos mai contents.
Les voreres brutes trepitgen les putes, xeringues per tot arreu,
esquerres i dretes, velles pensidetes, van a missa de deu.
Imperial Tarraco, baixant hi ha el serrallo on la gent en t� un parell, (de qu�?),
a la fresca xerrant, seguts al davant, de la Pla�a del Castell.
El Tucan, la Cova, Colla Vella, Colla Jove, les gitanes venen alls,
l'avellana baixa, homes vells amb faixa, del defora van tornant.
Tocar ferro al balc�, lentament la pudor atravessa la ciutat,
mentre la rutina lentament pentina aquest poble abandonat.
|
|
|