M'has trucat a la migdiada,
suplicant-me que vingués,
un altre cop desesperada,
ja no saps que has de fer.

M'has dit que ell havia vingut,
heu fet l'amor i has plorat,
ni tan sols un detall ha tingut,
t'ha pres calés i ha guillat.

Què cony puc fer per fer-t'ho veure,
tot sol s'està ensorrant,
tu prou que ho saps i no ho vols creure,
però l'acabarà dinyant.

Fins d'aquí un mes ja no el veuràs
o potser encara més tard,
et fotrà un rotllo i te'l creuràs
i ja en començo a estar fart.

Permís per entrar a casa teva,
i quedar-m'hi per sempre.
Sovint, t'he somiat ben meva,
talment com aquest vespre.

Si pogués tenir-te com ara,
després de tant d'esperar,
pel teu fill puc ser un bon pare,
ho podríem intentar.

Solament et tinc quan ell se'n va,
sóc només un trist segon plat,
per què no tornes a començar
tu i el vailet al meu costat?