Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida
a la teva mida.

Por de callar,
desant les paraules a qualsevol calaix,
per no deprimir-te o fer-te badallar,
saber qu� rumies amb aquella mirada
que no s� qu� m'amaga.

Por de dormir
i que en despertar-me tot hagi canviat,
sense recordar qu� ens fa viure plegats
com si f�ssim estranys,
de sentir la rutina rosegant-nos per dintre.

Et veig,
el sol s'amaga entre els teus cabells.
Em sents,
aixeques la mirada
i en aquell prec�s instant
tot �s tan pl�cid i tan clar
que em venen ganes de cridar:

Res no m'espanta.