Hauria d'estimar-te
pel que tu fas per mi,
hauria de complaure't
quan anem a dormir.
Perqu� ser� que mai vull fer el que caldria,
quin estrany gnom �s el que sempre m'ho fa dir...
Ser� la menopausia,
ser� que n'estic tip,
ser� que no m'agrades,
potser ser� la nit.
Perqu� ser� que mai vull fer el que caldria,
quin estrany gnom �s el que sempre m'ho fa dir...
No en tinc ganes.
Ser� la matinada,
seran les teves mans,
ser� la teva cara,
tota plena de grans.
Perqu� ser� que mai vull fer el que caldria,
quin estrany gnom �s el que sempre m'ho fa dir.
No en tinc ganes.
![]() |