Les hores s'acumulen, el cel est� tapat
la llum per la finestra t� un to com de gris trencat
que llargs es fan els dies, �s fosc tan aviat
tot �s en blanc i negre quan s� que no et puc mirar.

Els calaixos s�n plens de records esmiculats
dues entrades de cine, un Ducados escap�at
fa olor a terra humida, per� a mi tant se me'n fot
tot el que oloro �s tebi comparat amb el teu cos.

El gat se m'arrecera sembla que ell tamb� ho sap
tot el que toco �s aspre quan no acarono el teu cap.

El llit �s fred i trist, cada dia �s m�s gran
bec i fins i tot l'aigua sembla que t� un gust amarg
una mosca m'emprenya, els cotxes van passant
els llavis se'm ressequen sabent que no et puc tastar.